II CONCURS LITERARI DEL CASAL DE LA GENT GRAN DE GIRONELLA
 |
| El Sr. David Font, Alcalde de Gironella entregando el premio a la ganadora del concurso. |
TEMA: La solitud
MODALITAT: Poesia
PSEUDÒNIM: Pal_Cord
NOM: Perpetua Palma.
NOM: Perpetua Palma.
La solitud
Dama incansable en el diari batallar,
Amb necis amb justos i amb bojos de lligar,
Oh, bona amiga solitud! Ara que res ens separa,
Puc dir amb vehemència que actues sense clemència,
quan et volen malament usar.
En solitud aprenc a somiar i valorar-me,
a ser fràgil com una flor i fort com un roure,
realista i somiadora sense més ni més,
pot
traslladar-me fins als colors de l'arc iris i formar part d'ells,
deixant-me amb els seus colors, el més dolç petó
de llibertat.
Més un dia, malalta i agonitzant em vas trobar solitud
de l'ànima meva,
en Déu i en tu vaig confiar, no estava sola en
aquella habitació taciturna i freda. Trontollant vaig voler posar-me en peu, però va ser en va,
Al costat de tu guareixi les meves ferides, em vas
arraulir en el teu pit
i
adormida per la teva tendresa allà em
vaig quedar.
Vaig poder superar el meu aclaparament i el meu pesar
Oh, solitud!
Que dolça ets, si et saben ben
portar.
Moltes vegades ploro com un nen que no pot
caminar,
agafada a les teves mans blanques, vaig
aprendre a donar passos ferms,
soledat mai m'oblidis encara que sàpiga ja
caminar.
En va embadalir interiorment i després vaig obrir
els meus ulls secs pel plor,
i allà era ella, com un ocell d'immaculat cor,
abraçant-me amb el seu límpid mantó.
Al seu costat vaig aprendre a veure el color del
vent,
i amb el seu alè
pinto els núvols de mil colors,
de la seva mà vaig caminar per molts senders mai
vistos,ni tan sols viscuts.
Solitud de l'ànima meva, amb tu vaig aprendre a
llegir els cors
i a passar per alt els petits neguits que ens fan
mal viure.
Va transformar el meu fred i fosc món en un càlid dia.
Com el vent tempestuós convertit en suau brisa,
com el sol i la lluna que a molts ens fa somiar.
Compondre versos i cançons que et facin vibrar
l'ànima,
omplint la teva vida d'amor, fantasia i treball
delectable.
Com tu dama incansable en el diari batallar,
Amb necis amb justos i amb bojos de lligar,
Oh, solitud! Que dolça ets, si et saben ben portar.
